MOSTRA DOCUMENTAL

Tot seguit us deixo l'enllaç a l'Scribd perquè veieu la mostra documental del meu projecte:

http://es.scribd.com/doc/97472634/Patricia-Martin-Gallego-Mostra-documental-Com-podem-compartir-receptes-de-cuina-amb-les-nostres-amigues

MAPA CONCEPTUAL

Situació de l'activitat en relació a les possibilitats de les TIC i l'aprenentatge significatiu

2.3. FITXA DEL DISSENY DEL PROJECTE

TÍTOL

Com podem compartir amb les nostres amigues receptes de cuina?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS

Aprenents: família, concretament les nostres mares amb coneixements molt bàsics d'ordinador.

Mediadors: Cori Sánchez i Patricia Martín estudiants de Psicopedagogia.

Tecnologia mediadora. Per portar a terme aquest projecte necessitem:

• Dos ordinadors, un per a cadascuna de les aprenents.
• Connexió a Internet.
• Correu gmail.
• Servei blogger.
• Cercador Google.

PROBLEMA DE PARTENÇA

Tenint en compte que el problema de partença és: Com podem compartir amb les nostres amigues receptes de cuina? Resoldrem aquesta problemàtica sorgida a casa, per tal de desenvolupar un procés d’E/A a partir de la creació d'un blog i de les NT (mitjans citats anteriorment).

Terminologia de Jonassen Estructuració: es tenen en compte els elements que integren i que són necessaris per donar-hi solució, així com la informació requerida durant el procés per donar resposta a la situació inicial plantejada. Es parteix d'un problema plantejat per les nostres mares en el qual, elles mateixes, a partir de la informació que se'ls proporcionarà, l'hauran de resoldre dins un procés de descobriment/aprenentatge. Complexitat: es tracta d’un problema bastant complex, ja que el tema engloba diverses connexions entre els continguts que les nostres mares hauran d’adquirir i diferenciar. Tot i així, es preveu una resolució concreta i predictible, ja que es tenen clars els objectius, continguts i capacitats a desenvolupar a partir d’una bona estructuració: d’aquesta manera la dificultat del problema es redueix. Especificitat del camp: es té en compte el marc contextual que envolta el problema, així doncs, es troba ben situat i integrat en el domini del qual depèn. Tipologia de solució del problema Problema de presa de decisions, ja que les activitats proporcionen a les participants l'anàlisi de les avantatges i limitacions de les possibles solucions. A partir de l'intercanvi i investigació, les participants arribaran a la solució de la situació plantejada inicialment. Actuació estratègica: esdevé aquest tipus, perquè les activitats consisteixen en l'aplicació dels mitjans per desenvolupar noves estratègies a temps real i obtenir d'aquesta manera, a partir de la consciència situacional, l'èxit dels objectius establerts (adquisició, desenvolupament, intercanvi de coneixements a través de les TIC). PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA Les nostres mares tenen un nivell molt bàsic d'ordinador. Saben el seu funcionament (engegar-lo, apagar-lo, buscar informació al Google) i utilitzar el correu hotmail per tal de compartir missatges, visualitzar power-points i vídeos amb altres persones. Sempre necessiten la nostra aprovació per donar una passa més, ja que tenen por de tocar alguna cosa i que s'espatlli l'ordinador. Arran de buscar informació al Google sobre els seus interessos (receptes de cuina, aliments, etc.), els hi va sorgir una motivació: - Com podríem compartir amb les nostres amigues receptes de cuina? Els hi expliquem que existeix un programa en Internet gratuït anomenat blogger que permet a qualsevol persona expressar les seves idees, pensaments, experiències, etc. i també compartir receptes de cuina. Davant aquesta informació es senten molt motivades per emprendre aquest projecte, ja que per elles aprendre més sobre l'ordinador és un repte que tenen en les seves vides, però que per motius laborals i familiars no poden dedicar tot el temps que voldrien. Aquesta és una bona oportunitat perquè nosaltres, les seves filles traiem temps per poder guiar-les en aquest ensenyament-aprenentatge i que adquireixen els coneixements bàsics per poder crear aquest blog i ser cada vegada més autònomes en aquest àmbit.

CONTEXT DE LES ACTIVITATS

El projecte es desenvoluparà en un àmbit informal, la nostra família, concretament les nostres mares. Les aprenents treballen durant tot el dia, tan a casa com en el treball. Així doncs, decidim emprendre aquest projecte durant dues hores setmanals, després de la seva jornada laboral i una hora durant el cap de setmana. Les activitats es portaran a terme a casa, a la sala on hi ha l'ordinador i en castellà, ja que és la seva llengua materna.

CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS I FÍSIQUES

Les característiques de les aprenents són les següents:

• Cognitives: les aprenents tenen uns coneixements molt bàsics d'ordinador. Partim d'un nivell mínim.
• Emocionals: les aprenents han manifestat en algunes ocasions por a tocar alguna cosa que espatlli l'ordinador.
• Actitudinals: les aprenents han manifestat anteriorment i en moltes ocasions la motivació i necessitat d'adquirir més coneixements informàtics, per tal d'aplicar-los en el seu temps d'oci.
• Físiques: les aprenents no tenen cap característica física que els impedeixi portar a terme aquest projecte.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L'APRENENT HA D'ASSOLIR

Competències transversals

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

• Saber comunicar per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació (ordinador i programari).

Competències metodològiques

• Tractament de la informació i competència digital.
• Desenvolupar habilitats per a la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació.
• Adquirir coneixements referents a la realització de fotografies i vídeos i procés necessari per a la seva inserció.
• Emprar les tècniques o estratègies necessàries segons el suport audiovisual o digital necessari amb actitud crítica i reflexiva.

Competència d’aprendre a aprendre

• Ser capaç de conduir el propi procés d'aprenentatge de la manera més eficaç i autònoma possible.
• Aprendre a cercar els mitjans i estratègies necessàries per a la resolució de problemes de manera autònoma, aprenent a demanar ajut quan es necessiti.
• Prendre consciència de les pròpies possibilitats i el desenvolupament de les limitacions.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

• Adquirir progressivament les habilitats d'autonomia necessàries per a l'ús de les TIC per a portar a terme la inserció d'entrades i desenvolupament del blog.
• Desenvolupar l'esperit d'iniciativa a l'hora de prendre desicions sobre com portar a terme el procés.

Competències específiques per conviure i habitar el món

Competència social i ciutadana

• Comprendre la necessitat de desenvolupar habilitats per a la digitalització en els temps que corren.

OBJECTIUS

Adquirir coneixements bàsics i pràctics sobre la creació d'un blog.

Valorar els avantatges que ofereix la tecnologia per l'aprenentatge i per a la comunicació.

Adquirir autonomia vers les TIC.

Perdre la por a manipular les TIC i el seu programari.

CONTINGUTS

Conceptuals:

• Correu gmail.
• Blog, blogger.
• Creació i modificació d'entrades.

Procedimentals:

• Iniciació en la utilització per a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació, selecció i valoració la informació rebuda o aconseguida a partir dels mitjans digitals.
• Adquisició d'autonomia en el procés de creació d'entrades i utilització de recursos digitals.

Actitudinals:

• Manifestació d'una actitud positiva vers el treball individual i col·lectiu per a la resolució de situacions adverses en l'ús de les TIC.
• Desenvolupament d'hàbits d’esforç i treball, així com d'actituds de confiança, amb iniciativa personal, auto-disciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge.

SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS I ORIENTACIONS

Tot seguit especificarem la seqüenciació de les activitats i les orientacions que nosaltres, com a mediadores, emprendrem amb elles:

1 Sessió: Creació del correu gmail.

Els hi explicarem que perquè puguin crear el seu bloc han de crear un correu gmail, ja que el servidor del servei Blogger és Google i aquest té com a correu predeterminat gmail. Els hi ensenyarem totes les passes per crear un correu propi. Posteriorment l'hauran de crear elles soles.

2ª Sessió: Creació del bloc i explicació i experimentació de les seves funcionalitats.

Els hi explicarem com crear un blog. Posteriorment elles el crearan soles. Una vegada el tinguem creat els hi explicarem algunes de les seves funcionalitats bàsiques: editor d'entrades, disseny de plantilles, arxiu (anual, mensual, setmanal o diari) del bloc i comentaris opcionals en entrades.

3 Sessió: Explicació i experimentació i publicació de la primera entrada "Presentació"

La mediadora encetarà aquesta sessió amb preguntes cap a l'aprenent per tal de conèixer els coneixements adquirits en la sessió anterior sobre la funcionalitat d'editar entrades. Ampliarem els coneixements sobre aspectes que no s'hagin entès o explicat en sessions anteriors mitjançant proves. Començaran a aplicar les funcionalitats explicades en la sessió anterior.

4 Sessió: Publicació d'una o dues entrades "Receptes de cuina"

En aquesta sessió deixarem més autonomia a les aprenents. Els hi donarem la consigna que han de publicar una o dues receptes de cuina. Com a mediadores les ajudarem a resoldre els problemes que els hi vagin sorgint mitjançant preguntes, però mai fent nosaltres el procés o donant directament la solució.

5ª Sessió: Publicació d'una o dues entrades "Receptes de cuina" i inserir fotografies/vídeos

En aquesta sessió continuarem amb la publicació d'entrades amb la temàtica de les receptes de cuina. Per ampliar aquest aspecte els hi ensenyarem el procés per inserir fotografies i/o vídeos que complementin les seves entrades. Posteriorment ho faran soles i amb el suport del nostre guiatge.

6ª Sessió: Publicació d'una última entrada "Què he après?"

En aquesta última sessió les aprenents hauran d'elaborar l'última entrada soles. Abans de començar els hi explicarem que l'objectiu és que creïn una entrada amb el títol "Què he après?". En ella hauran d'explicar tot el que vulguin sobre el projecte portat a terme: els hi costat? què és el que més els hi ha costat? pensen que podran continuar amb el bloc? què els hi ha agradat? etc. Finalment, llegirem amb elles l'entrada i guiarem un diàleg final per tal de d'ampliar tots aquests aspectes i conèixer el seu grau de satisfacció.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Aquest projecte està fonamentat bàsicament en l'enfocament constructivista de l'ensenyament-aprenentatge (Jean Piaget, Lev Vygostki i Jerome Bruner). Entenem que el problema ha de ser solucionat a partit de d'un procés mental de les aprenents i com a tal, ha de ser resolt a partir de l'obtenció d'informació i a partir de la interacció amb l'entorn de treball, per tant, entenem que:

- El coneixement el construiran a través de l'experiència i de la solució dels problemes que elles i nosaltres anirem plantejant.

- Per arribar a la solució del problema utilitzarem la Tecnologia Educativa mitjançant la creació d'un bloc: metodologia constructivista que permet una investigació guiada, tenir en compte la rendibilització del temps de l'alumne, treballar cooperativament i prioritzar la transformació de la informació.

D’aquesta manera, s’intenta potenciar l’aprenentatge significatiu (Ausubel), ja que s’adapten continguts i s'apliquen noves estratègies per adequar-se a les necessitats de les participants. Esdevé funcional a partir d'un procés d'E/A actiu, col·laboratiu, contextualitzat, intencional i reflexiu.

En alguns aspectes, el projecte també està emmarcat en l'enfocament cognitivista, ja que entenem que totes les experiències que els hi proporcionem els ajudaran a continuar el model mental per tal d'arribar a la solució del problema. A més, tenim en compte que plantegem una sèrie de continguts preespecificats, tot i que aquests es poden anar ampliant.

Es concep l'assessora com agent de reflexió que guia i intervé quan és necessari, és a dir, té un rol d'orientadora i cerca solucions de manera conjunta i contextualitzada. Proporcionarà a l'aprenent els mitjans i coneixements necessaris, per tal que sigui la protagonista de la construcció del propi procés que ha sorgit de la pròpia curiositat i interès personal i que li ofereix un nou ventall de possibilitats i oportunitats comunicatives.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ

L'avaluació d'aquest projecte té varies fases:

• Avaluació inicial: gràcies a l'observació anterior a aquest projecte tenim constància dels seus coneixements previs.
• Avaluació formativa: realitzarem una avaluació al llarg de tot el procés, per tal d'aportar una atenció individualitzada en cada moment.
• Avaluació final: mitjançant els resultats del blog i la última activitat "Publicació de l'entrada: "Què he après?" podrem adquirir informació sobre les capacitats i coneixements que han adquirit.

Procediments: mitjançant l'observació.

Criteris d'avaluació:

• Desenvolupar les capacitats necessàries per processar, gestionar i resoldre problemes a partir d'un entorn interactiu i col·laboratiu.
• Emprar les TIC com instrument de treball i aprenentatge per a obtenir, interpretar i compartir coneixements.
• Descobrir algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals i les TIC.

PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ

Aquest projecte té una temporització estimada de dues setmanes, 6 sessions amb un temps aproximat de 60 minuts. Tot i aquesta previsió hem de tenir en compte els imprevistos i sobretot el ritme d'aprenentatge de les aprenents. Per aquest motiu, si és necessari allargarem el procés algunes sessions més. Així doncs la previsió de temporització és la següent: 1ª Sessió: Dimarts 15 de maig. 2ª Sessió: Dijous 17 de maig. 3ª Sessió: Diumenge 20 de maig. 4ª Sessió: Dimarts 22 de maig. 5ª Sessió: Dijous 24 de maig. 6ª Sessió: Diumenge 27 de maig.

CONCLUSIONS ACTIVITAT 2.2

Gràcies a la realització d’aquesta miniactivitat he pogut conèixer i reflexionar sobre els múltiples entorns de discussió que disposem a la xarxa, a més d’aprofundir totalment sobre el valor de l’eina CMAP i el model d’argumentació de Toulmin.

Des de fa uns anys, considerem l’aprenentatge significatiu i el model constructivista com el paradigma de l’ensenyament. Penso que moltes vegades aquest model es veu frenat per la falta de recursos. Gràcies a aquests entorns CSCA, molts d’ells gratuïts i molt bons gràficament tenim la possibilitat que tothom accedeixi i pugui crear un veritable coneixement compartit.

La societat en la qual estem immersos fa que cada dia ens plantegem la necessitat de resoldre problemes. Per tal d’arribar a una “bona solució” cal millorar la nostra capacitat cognitiva treballant en la capacitat d’articular diferents concepcions tot defensant diversos arguments. El problema és que moltes persones no tenen les eines necessàries per poder fer-ho. Tots aquests programes permeten a tothom i més específicament als professors, mestres i estudiants mitjançant la tecnologia i amb una metodologia totalment motivadora recolzar i finalment arribar entre tots a la resolució de problemes. Crec que és un gran descobriment.

IMPORTÀNCIA CMAP I COMPARACIÓ AMB ALTRES MAPES CONCEPTUALS

Tot seguit, en la següent taula, exposaré les reflexions sobre la importància de l’eina CMAP TOOLS per a la construcció de mapes d’argumentació i les diferències amb altres mapes de conceptes.

CMAP TOOLS. IMPORTÀNCIA
El programa CMAP és una metodologia de treball que permet l’aprenentatge significatiu. Per construir un veritable coneixement és necessari que l’individu posseeixi conceptualitzacions oposades per a recolzar diferents arguments amb presumpcions oposades. Per tant, és necessari que hi hagin més individus que contraargumentin i/o reargumentin. El programa CMAP TOOLS té en compte aquesta característica, ja que el seu objectiu principal és recolzar el fet de col·laborar i compartir. Per tant, permet construir coneixement compartit. CMAP va més enllà de ser un simple mapa de conceptes per esdevenir un autèntic mapa mental: el qual veritablement afavoreix l’argumentació, ja que no només es poden incorporar conceptes, sinó que aquestos s’enriqueixen amb altres paraules, idees,  tasques, arguments, etc. Aquestes característiques esmentades fan que el mapa esdevingui una molt bona eina tant per la seva capacitat visual com per les connexions que realitza. Els problemes complexos, necessiten d’una bona argumentació. Aquesta eina, gràcies a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, permet justificar la connexió entre els fets, dades o proves i conclusions per arribar a la solució del problema. És important també comentar el fet que aquest programa permet publicar els mapes conceptuals de manera que qualsevol persona pugui accedir a ells per Internet, agregar recursos per explicar més el seu contingut i fer recerques en la www. de la informació relacionada amb el mapa.
CMAP TOOLS. DIFERÈNCIES AMB ALTRES MAPES DE CONCEPTES
CMAP	ALTRES MAPES CONCEPTUALS
1. Permet adquirir un aprenentatge significatiu, mitjançant la col·laboració. 2.  El fet de poder anar guardant el mapa i anar-lo modificant, permet un veritable aprenentatge significatiu, ja que la persona pot anar vinculant els conceptes que ja posseïa amb altres de nous que vagi aprenent. A més, el professor, estudiant, etc. pot “gravar” el procés de construcció. 3. Permet no només incorporar conceptes i relacionar-los entre ells, sinó també altres paraules, idees, tasques, arguments, etc. 4. Permet agregar imatges, fotos, vídeos, esquemes, taules, textos, pàgines web, documents, presentacions, altres mapes conceptuals, etc. Per tant, hi ha moltíssimes possibilitats de donar un valor qualitatiu als arguments. 5. Totes les característiques esmentades anteriorment generen una molt bona capacitat visual: funcions mnemotècniques. 6. És considerat un recurs excel·lent per un nou model educatiu.	1. Els altres mapes conceptuals també permeten desenvolupar un aprenentatge significatiu, però no col·laboratiu. L’aprenentatge significatiu també es construeix gràcies a les aportacions, opinions, etc. dels altres. 2. Els altres mapes conceptuals, segurament, no permeten unes eines tan bones com el programa CMAP per anar modificant-lo a mesura que es vagin aprenent nous conceptes, idees, etc. i, ni molt menys gravar el procés perquè s’observi com s’ha anat arribant a la solució del problema 3. Es basen principalment en la relació entre conceptes: xarxa de conceptes, sense possibilitat d’incorporar idees, arguments, etc. 4. Els altres mapes conceptuals, segurament, no permeten agregar altres recursos que permetin donar un valor qualitatiu als arguments tan bon i alt com el CMAP 5. Bona capacitat visual. 6. És considerat un bon recurs, però millorable pel fet de totes les possibilitats que permet CMAP i els altres no.

RUBISTAR. AVALUACIÓ DEL VALOR QUALITATIU DELS ARGUMENTS

Tot seguit presento la taula per avaluar el valor qualitatiu dels arguments seleccionats. La taula l’he realitzat a través del programa “Rubistar”: una eina gratuïta disponible en la xarxa per ajudar als educadors a crear rúbriques de qualitat. He incorporat la rúbrica dins el tema “Debate de clase”. Les categories que he analitzat són les exposades en el procediment recomanat, però, a més, he cregut convenient incloure dos més: el grau d’interacció i coherència respecte les aportacions d’altres companys i el valor potencial de l’aportació.

Respecte les puntuacions, les he classificat atenent la nomenclatura de la UOC: A, excel·lent; B, notable; C+, bé/aprovat i C- suspès.

CATEGORY	4 A:  EXCEL·LENT	3 B:  NOTABLE	2 C+:  BÉ/APROVAT	1 C-:  SUSPÈS	R
Adequació al fil del debat	Hi ha un excel·lent treball d'aprofundiment en els continguts sobre el fil de debat.	Hi ha un bon treball d'aprofundiment en els continguts sobre el fil de debat.	Els continguts de la intervenció no s'adeqüen gaire al fil de debat, però, en general, es comenten alguns aspectes.	No es percep un treball d'aprofundiment en els continguts sobre el fil de debat. La intervenció es centra en un altre tema.	3 3 3
Validesa de recolzaments d'autoritat-exemples	La intervenció està totalment fonamentada i recolzada amb exemples, autoritats, bibliografia, etc. que aporten una excel·lent validesa a l'argument.	La intervenció està fonamentada i recolzada amb exemples, autoritats, bibliografia, etc. que aporten una bona validesa a l'argument.	Rarament la intervenció està fonamentada i recolzada amb exemples, autoritats, bibliografia, etc. per la qual cosa l'argument queda coix en quan a validesa.	En la intervenció no es cita cap exemple, autoritat, bibliografia, etc. que aporti validesa a l'argument.	4 4 3
Construcció fonamentada de premisses i tesis	La intervenció està totalment argumentada, ja que segueix la següent estructura: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. A més, cada element d'argumentació és coherent i està analitzat.	La intervenció està argumentada, ja que segueix la següent estructura: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. Gairebé tots els elements d'argumentació són coherents i estan analitzats.	En la intervenció manca algun element de l'estructura adequada per una bona intervenció: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. Per aquest motiu es detecten alguns signes d'incoherència i falta d'anàlisi.	La intervenció no està argumentada segons l'estructura adequada: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. Per aquest motiu, es detecta una gran incoherència i gens d’anàlisi.	3 4 2
Claredat i solidesa de l'argument	En tota la intervenció utilitza paraules senzilles, frases curtes i directes, expressant una idea a cada frase i amb paràgrafs breus. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació es forta, ja que posa els conceptes en relació.	En gairebé tota la intervenció utilitza paraules senzilles, frases curtes i directes, expressant una idea a cada frase i amb paràgrafs breus. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació és bastant forta, ja que en gairebé tot l'argument posa els conceptes en relació.	En la seva intervenció rarament utilitza paraules senzilles i frases curtes i directes, per la qual cosa, es dificulta la lectura del text. Bé no expressa cap idea en cada frase o bé expressa moltes idees i utilitza paràgrafs llargs que dificulten l'entesa. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació no és gaire forta, ja que rarament posa els conceptes en relació.	Recorre a expressions complexes, rebuscades, fa girs complicats i paràfrasis que dificulten la lectura del text i la sintaxi. No expressa cap idea o bé moltes sense sentit. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació no és gens forta, ja que no posa en cap moment els conceptes en relació.	3 4 3
Grau d'interacció i coherència respecte a les aportacions d'altres companys	La intervenció s'estructura en forma de contrargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de conversa clar i pertinent. Exposa els arguments i contraarguments amb proves justificades i recolzades atenent les aportacions anteriors.	La intervenció s'estructura en forma de contrargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de conversa més o menys clar i pertinent. En algun moment del discurs exposa els arguments i contrarguments amb proves justificades i recolzades atenent les aportacions anteriors.	En la intervenció manquen alguns elements de l'estructura de contrargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de conversa poc pertinent i clar. Rarament, en algun moment del discurs exposa els arguments i contrarguments amb proves justificades i recolzades atenent les aportacions anteriors.	La intervenció no segueix en cap moment l'estructura de contraargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de debat sense cap tipus de sentit respecte les aportacions anteriors.	3 3 4
Valor potencial de l'aportació	Aporta una argumentació molt ben fonamentada que fa reflexionar a la resta de companys/es, ja que o bé rebateig amb coherència i exemples les aportacions anteriors o bé obre un nou fil de debat coherent, clar i pertinent que ajuda a avançar en la solució del problema.	Aporta una argumentació ben fonamentada que fa reflexionar a la resta de company/es, ja que o bé rebateig amb certa coherència i algun exemple les aportacions anteriors o bé obre un nou fil de debat més o menys coherent, clar i pertinent que ajuda en cert grau ha avançar en la solució del problema.	L'argumentació no està gaire fonamentada, ja que no rebateig amb coherència ni aporta gairebé exemples. Si obre un nou fil de debat, aquest no és coherent amb les aportacions anteriors. Per tant, no aporta reflexió a la resta de companys/es per avançar en la solució de problema.	L'argumentació no està gens fonamentada. No té coherència i no aporta cap exemple. No rebateig. Si obre un nou fil de debat, aquest no té gens a veure amb les aportacions anteriors. No aporta en absolut reflexió a la resta de companys/es per avançar en la solució del problema.	3 3 3

COMPARACIÓ D'ENTORNS DE DISCUSSIÓ. CSCA

Al llarg d’aquesta assignatura i de diverses miniactivitats hem utilitzat el debat de la UOC i el programa CmapTools. El fet de realitzar les activitats mitjançant aquesta metodologia ens ha permès construir arguments de manera col·laborativa mitjançant l’ordinador i la tecnologia. És el que es coneix com a programari de CSCA: argumentació col·laborativa assistida per ordinador. Són entorns estructurats perquè els estudiants/usuaris dialoguin tenint en compte un conjunt de regles respecte les aportacions/intervencions de cadascun d’ells.

El debat entre sociodeterministes i tecnodetermisnistes i els posteriors mapes conceptuals són els entorns CSCA que hem emprat fins ara, però existeixen molts altres tal i com ens explica David Jonassen i que ens poden ajudar als estudiants a construir, justificar i debatre problemes com l’entorn d’argumentació assistida de la Universitat de Missouri; l’entorn d’aprenentatge científic, SenseMaker; l’entorn d’aprenentatge de la Universitat de Pittsburgh, Beldevere o el programa Convince Me. En el llibre Psicología de la Educación Virtual, C.Coll i C. Monereo també comenten, concretament en el capítol XI “Los entornos virtuales de aprendizaje basados en la representación visual del conocimiento”, altres entorns CSCA com Axon Idea Processor o Inspiration, que tot seguit compararé.

Respecte les característiques que comparteixen, tal i com he comentat anteriorment, està el fet que tots ells són entorns per recolzar la recerca de distintes solucions per a diferents tipus de problemes. A més, la majoria d’ells solen tenir una estructura establerta, és a dir, no poden adaptar-se a les necessitats d’un problema en particular. Una vegada comentades les similituds, passaré a comentar i a comparar les característiques de cadascun d’ells en la següent taula:

QUÈ ÉS?	PER A QUI?	OBJECTIUS	METODOLOGIA / CARACTERÍSTIQUES
DEBAT UOC. NTICEDU
És un entorn d’aprenentatge de l’assignatura NTICEDU.	Estudiants de l’assignatura de NTICEDU.	- Discutir sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat. -Crear i compartir coneixement.  - Aprendre a argumentar i a contraargumentar.	Organització en diversos subdebats atenent les propostes de discussió. Participació segons el bàndol assignat: sociodeterministes (vermell) i tecnodeterminista (verd).
CMAP
És un programa per crear mapes conceptuals. Permet tant el treball local individual com en xarxa, per la qual cosa facilita el treball en grup o col·laboratiu.	Estudiants, professors, etc. Usuaris que vulguin representar informacions en forma de mapa conceptual.	- Representar i sintetitzar el coneixement en forma de mapa conceptual.	Espai que permet crear mapes conceptuals de qualsevol tipus. Als conceptes se’ls hi pot afegir recursos d’àudio, vídeo, texts, etc. Permet la col·laboració en Internet: diverses persones a la vegada poden participar en la seva confecció.
UNIVERSITAT DE MISSOURI
Entorn d’argumentació assistida per construir una estructura de discurs específica per a un camp o problema, mitjançant un fòrum de discussió.	Professors i estudiants a partir de la ESO.	- Construir una estructura de discurs per solucionar problemes.	El professor/instructor especifica els missatges i les relacions entre aquests. Es segueix una estructura d’argumentació com la de Toulmin on els estudiants introdueixen declaracions. Hi ha un fòrum de discussió.
SENSEMAKER
Entorn d’aprenentatge científic en línia i gratuït integrat dins de l’entorn d’integració del coneixement exposat per WISE.	Als estudiants des de 4t. de primària fins als estudiants d’ESO.	- Promoure la teorització dels estudiants, per tal de fomentar la coordinació teoria-proves. - Exposar el pensament de manera visible durant els debats.	Les proves s’agrupen en categories i els arguments científics associats a un projecte. Hi ha punts de proves que representen parts individuals on s’exposen marcs que corresponen a categories conceptuals per a les proves.
BELDEVERE
Entorn perquè els estudiants puguin desenvolupar el seu argument i solucionar conjuntament un problema.	Estudiants universitaris.	- Organitzar, exposar i enregistrar el procés d’argumentació.	S’estructura en 4 articulacions de converses predefinides: “hipòtesi”, “dades”, “principis” i “no especificades”, i tres enllaços “a favor”, “en contra” i “i”. Els comentaris han d’anar enllaçats a un altre ja existent.
CONVINCE ME
Programa per recolzar el desenvolupament de l’argumentació i la revisió. Ofereix feedback.	Estudiants universitaris.	- Articular creences sobre una controvèrsia. / - Categoritzar creences. / - Connectar creences per recolzar o refusar una tesi. / - Oferir valoracions. /  - Efectuar una simulació de connexions que aporti feedback.	Es raonen diverses situacions socials mitjançant arguments consistents (explicacions i contradiccions) segons les creences.
AXON IDEA PROCESSOR
Entorn per visualitzar idees en 3D. És un gran espai de treball amb múltiples nivells, el qual permet visualitzar una major quantitat d’informació i construir models més complexos.	Estudiants, professors, etc. Usuaris que vulguin representar idees.	- Processar i representar idees. - Establir relacions entre la informació i/o idees i organitzar-la seqüencialment.	Es representa una idea i a partir de diverses funcionalitats de l’eina es permet crear vincles i enllaços per establir relacions i agrupacions. La informació pot estar organitzada en arbres i branques. Conté una llista de verificacions i preguntes i un analitzador i generador. Finestra d’hipertext i arquitectura oberta.
INSPIRATION
És un altre programa per crear mapes conceptuals.	Estudiants, professors, etc. Usuaris que vulguin representar informacions en forma de mapa conceptual i de manera gràfica.	- Expressar gràficament un concepte. - Assimilar ràpidament un conjunt d’idees.	És un programa d’utilització molt senzilla. Disposa duna gran quantitat de gràfics predissenyats com quadre, fletxes, etc. Orientats a facilitar la comprensió de l’exposició explicativa. Conté una biblioteca amb exemples pràctics d’esquemes ordenats per categories.