CONCLUSIONS ACTIVITAT 2.2

Gràcies a la realització d’aquesta miniactivitat he pogut conèixer i reflexionar sobre els múltiples entorns de discussió que disposem a la xarxa, a més d’aprofundir totalment sobre el valor de l’eina CMAP i el model d’argumentació de Toulmin.

Des de fa uns anys, considerem l’aprenentatge significatiu i el model constructivista com el paradigma de l’ensenyament. Penso que moltes vegades aquest model es veu frenat per la falta de recursos. Gràcies a aquests entorns CSCA, molts d’ells gratuïts i molt bons gràficament tenim la possibilitat que tothom accedeixi i pugui crear un veritable coneixement compartit.

La societat en la qual estem immersos fa que cada dia ens plantegem la necessitat de resoldre problemes. Per tal d’arribar a una “bona solució” cal millorar la nostra capacitat cognitiva treballant en la capacitat d’articular diferents concepcions tot defensant diversos arguments. El problema és que moltes persones no tenen les eines necessàries per poder fer-ho. Tots aquests programes permeten a tothom i més específicament als professors, mestres i estudiants mitjançant la tecnologia i amb una metodologia totalment motivadora recolzar i finalment arribar entre tots a la resolució de problemes. Crec que és un gran descobriment.

IMPORTÀNCIA CMAP I COMPARACIÓ AMB ALTRES MAPES CONCEPTUALS

Tot seguit, en la següent taula, exposaré les reflexions sobre la importància de l’eina CMAP TOOLS per a la construcció de mapes d’argumentació i les diferències amb altres mapes de conceptes.

CMAP TOOLS. IMPORTÀNCIA
El programa CMAP és una metodologia de treball que permet l’aprenentatge significatiu. Per construir un veritable coneixement és necessari que l’individu posseeixi conceptualitzacions oposades per a recolzar diferents arguments amb presumpcions oposades. Per tant, és necessari que hi hagin més individus que contraargumentin i/o reargumentin. El programa CMAP TOOLS té en compte aquesta característica, ja que el seu objectiu principal és recolzar el fet de col·laborar i compartir. Per tant, permet construir coneixement compartit. CMAP va més enllà de ser un simple mapa de conceptes per esdevenir un autèntic mapa mental: el qual veritablement afavoreix l’argumentació, ja que no només es poden incorporar conceptes, sinó que aquestos s’enriqueixen amb altres paraules, idees,  tasques, arguments, etc. Aquestes característiques esmentades fan que el mapa esdevingui una molt bona eina tant per la seva capacitat visual com per les connexions que realitza. Els problemes complexos, necessiten d’una bona argumentació. Aquesta eina, gràcies a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, permet justificar la connexió entre els fets, dades o proves i conclusions per arribar a la solució del problema. És important també comentar el fet que aquest programa permet publicar els mapes conceptuals de manera que qualsevol persona pugui accedir a ells per Internet, agregar recursos per explicar més el seu contingut i fer recerques en la www. de la informació relacionada amb el mapa.
CMAP TOOLS. DIFERÈNCIES AMB ALTRES MAPES DE CONCEPTES
CMAP	ALTRES MAPES CONCEPTUALS
1. Permet adquirir un aprenentatge significatiu, mitjançant la col·laboració. 2.  El fet de poder anar guardant el mapa i anar-lo modificant, permet un veritable aprenentatge significatiu, ja que la persona pot anar vinculant els conceptes que ja posseïa amb altres de nous que vagi aprenent. A més, el professor, estudiant, etc. pot “gravar” el procés de construcció. 3. Permet no només incorporar conceptes i relacionar-los entre ells, sinó també altres paraules, idees, tasques, arguments, etc. 4. Permet agregar imatges, fotos, vídeos, esquemes, taules, textos, pàgines web, documents, presentacions, altres mapes conceptuals, etc. Per tant, hi ha moltíssimes possibilitats de donar un valor qualitatiu als arguments. 5. Totes les característiques esmentades anteriorment generen una molt bona capacitat visual: funcions mnemotècniques. 6. És considerat un recurs excel·lent per un nou model educatiu.	1. Els altres mapes conceptuals també permeten desenvolupar un aprenentatge significatiu, però no col·laboratiu. L’aprenentatge significatiu també es construeix gràcies a les aportacions, opinions, etc. dels altres. 2. Els altres mapes conceptuals, segurament, no permeten unes eines tan bones com el programa CMAP per anar modificant-lo a mesura que es vagin aprenent nous conceptes, idees, etc. i, ni molt menys gravar el procés perquè s’observi com s’ha anat arribant a la solució del problema 3. Es basen principalment en la relació entre conceptes: xarxa de conceptes, sense possibilitat d’incorporar idees, arguments, etc. 4. Els altres mapes conceptuals, segurament, no permeten agregar altres recursos que permetin donar un valor qualitatiu als arguments tan bon i alt com el CMAP 5. Bona capacitat visual. 6. És considerat un bon recurs, però millorable pel fet de totes les possibilitats que permet CMAP i els altres no.

RUBISTAR. AVALUACIÓ DEL VALOR QUALITATIU DELS ARGUMENTS

Tot seguit presento la taula per avaluar el valor qualitatiu dels arguments seleccionats. La taula l’he realitzat a través del programa “Rubistar”: una eina gratuïta disponible en la xarxa per ajudar als educadors a crear rúbriques de qualitat. He incorporat la rúbrica dins el tema “Debate de clase”. Les categories que he analitzat són les exposades en el procediment recomanat, però, a més, he cregut convenient incloure dos més: el grau d’interacció i coherència respecte les aportacions d’altres companys i el valor potencial de l’aportació.

Respecte les puntuacions, les he classificat atenent la nomenclatura de la UOC: A, excel·lent; B, notable; C+, bé/aprovat i C- suspès.

CATEGORY	4 A:  EXCEL·LENT	3 B:  NOTABLE	2 C+:  BÉ/APROVAT	1 C-:  SUSPÈS	R
Adequació al fil del debat	Hi ha un excel·lent treball d'aprofundiment en els continguts sobre el fil de debat.	Hi ha un bon treball d'aprofundiment en els continguts sobre el fil de debat.	Els continguts de la intervenció no s'adeqüen gaire al fil de debat, però, en general, es comenten alguns aspectes.	No es percep un treball d'aprofundiment en els continguts sobre el fil de debat. La intervenció es centra en un altre tema.	3 3 3
Validesa de recolzaments d'autoritat-exemples	La intervenció està totalment fonamentada i recolzada amb exemples, autoritats, bibliografia, etc. que aporten una excel·lent validesa a l'argument.	La intervenció està fonamentada i recolzada amb exemples, autoritats, bibliografia, etc. que aporten una bona validesa a l'argument.	Rarament la intervenció està fonamentada i recolzada amb exemples, autoritats, bibliografia, etc. per la qual cosa l'argument queda coix en quan a validesa.	En la intervenció no es cita cap exemple, autoritat, bibliografia, etc. que aporti validesa a l'argument.	4 4 3
Construcció fonamentada de premisses i tesis	La intervenció està totalment argumentada, ja que segueix la següent estructura: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. A més, cada element d'argumentació és coherent i està analitzat.	La intervenció està argumentada, ja que segueix la següent estructura: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. Gairebé tots els elements d'argumentació són coherents i estan analitzats.	En la intervenció manca algun element de l'estructura adequada per una bona intervenció: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. Per aquest motiu es detecten alguns signes d'incoherència i falta d'anàlisi.	La intervenció no està argumentada segons l'estructura adequada: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions. Per aquest motiu, es detecta una gran incoherència i gens d’anàlisi.	3 4 2
Claredat i solidesa de l'argument	En tota la intervenció utilitza paraules senzilles, frases curtes i directes, expressant una idea a cada frase i amb paràgrafs breus. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació es forta, ja que posa els conceptes en relació.	En gairebé tota la intervenció utilitza paraules senzilles, frases curtes i directes, expressant una idea a cada frase i amb paràgrafs breus. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació és bastant forta, ja que en gairebé tot l'argument posa els conceptes en relació.	En la seva intervenció rarament utilitza paraules senzilles i frases curtes i directes, per la qual cosa, es dificulta la lectura del text. Bé no expressa cap idea en cada frase o bé expressa moltes idees i utilitza paràgrafs llargs que dificulten l'entesa. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació no és gaire forta, ja que rarament posa els conceptes en relació.	Recorre a expressions complexes, rebuscades, fa girs complicats i paràfrasis que dificulten la lectura del text i la sintaxi. No expressa cap idea o bé moltes sense sentit. Atenent el bàndol assignat, la seva argumentació no és gens forta, ja que no posa en cap moment els conceptes en relació.	3 4 3
Grau d'interacció i coherència respecte a les aportacions d'altres companys	La intervenció s'estructura en forma de contrargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de conversa clar i pertinent. Exposa els arguments i contraarguments amb proves justificades i recolzades atenent les aportacions anteriors.	La intervenció s'estructura en forma de contrargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de conversa més o menys clar i pertinent. En algun moment del discurs exposa els arguments i contrarguments amb proves justificades i recolzades atenent les aportacions anteriors.	En la intervenció manquen alguns elements de l'estructura de contrargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de conversa poc pertinent i clar. Rarament, en algun moment del discurs exposa els arguments i contrarguments amb proves justificades i recolzades atenent les aportacions anteriors.	La intervenció no segueix en cap moment l'estructura de contraargumentació o reargumentació o bé obre un nou fil de debat sense cap tipus de sentit respecte les aportacions anteriors.	3 3 4
Valor potencial de l'aportació	Aporta una argumentació molt ben fonamentada que fa reflexionar a la resta de companys/es, ja que o bé rebateig amb coherència i exemples les aportacions anteriors o bé obre un nou fil de debat coherent, clar i pertinent que ajuda a avançar en la solució del problema.	Aporta una argumentació ben fonamentada que fa reflexionar a la resta de company/es, ja que o bé rebateig amb certa coherència i algun exemple les aportacions anteriors o bé obre un nou fil de debat més o menys coherent, clar i pertinent que ajuda en cert grau ha avançar en la solució del problema.	L'argumentació no està gaire fonamentada, ja que no rebateig amb coherència ni aporta gairebé exemples. Si obre un nou fil de debat, aquest no és coherent amb les aportacions anteriors. Per tant, no aporta reflexió a la resta de companys/es per avançar en la solució de problema.	L'argumentació no està gens fonamentada. No té coherència i no aporta cap exemple. No rebateig. Si obre un nou fil de debat, aquest no té gens a veure amb les aportacions anteriors. No aporta en absolut reflexió a la resta de companys/es per avançar en la solució del problema.	3 3 3

COMPARACIÓ D'ENTORNS DE DISCUSSIÓ. CSCA

Al llarg d’aquesta assignatura i de diverses miniactivitats hem utilitzat el debat de la UOC i el programa CmapTools. El fet de realitzar les activitats mitjançant aquesta metodologia ens ha permès construir arguments de manera col·laborativa mitjançant l’ordinador i la tecnologia. És el que es coneix com a programari de CSCA: argumentació col·laborativa assistida per ordinador. Són entorns estructurats perquè els estudiants/usuaris dialoguin tenint en compte un conjunt de regles respecte les aportacions/intervencions de cadascun d’ells.

El debat entre sociodeterministes i tecnodetermisnistes i els posteriors mapes conceptuals són els entorns CSCA que hem emprat fins ara, però existeixen molts altres tal i com ens explica David Jonassen i que ens poden ajudar als estudiants a construir, justificar i debatre problemes com l’entorn d’argumentació assistida de la Universitat de Missouri; l’entorn d’aprenentatge científic, SenseMaker; l’entorn d’aprenentatge de la Universitat de Pittsburgh, Beldevere o el programa Convince Me. En el llibre Psicología de la Educación Virtual, C.Coll i C. Monereo també comenten, concretament en el capítol XI “Los entornos virtuales de aprendizaje basados en la representación visual del conocimiento”, altres entorns CSCA com Axon Idea Processor o Inspiration, que tot seguit compararé.

Respecte les característiques que comparteixen, tal i com he comentat anteriorment, està el fet que tots ells són entorns per recolzar la recerca de distintes solucions per a diferents tipus de problemes. A més, la majoria d’ells solen tenir una estructura establerta, és a dir, no poden adaptar-se a les necessitats d’un problema en particular. Una vegada comentades les similituds, passaré a comentar i a comparar les característiques de cadascun d’ells en la següent taula:

QUÈ ÉS?	PER A QUI?	OBJECTIUS	METODOLOGIA / CARACTERÍSTIQUES
DEBAT UOC. NTICEDU
És un entorn d’aprenentatge de l’assignatura NTICEDU.	Estudiants de l’assignatura de NTICEDU.	- Discutir sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat. -Crear i compartir coneixement.  - Aprendre a argumentar i a contraargumentar.	Organització en diversos subdebats atenent les propostes de discussió. Participació segons el bàndol assignat: sociodeterministes (vermell) i tecnodeterminista (verd).
CMAP
És un programa per crear mapes conceptuals. Permet tant el treball local individual com en xarxa, per la qual cosa facilita el treball en grup o col·laboratiu.	Estudiants, professors, etc. Usuaris que vulguin representar informacions en forma de mapa conceptual.	- Representar i sintetitzar el coneixement en forma de mapa conceptual.	Espai que permet crear mapes conceptuals de qualsevol tipus. Als conceptes se’ls hi pot afegir recursos d’àudio, vídeo, texts, etc. Permet la col·laboració en Internet: diverses persones a la vegada poden participar en la seva confecció.
UNIVERSITAT DE MISSOURI
Entorn d’argumentació assistida per construir una estructura de discurs específica per a un camp o problema, mitjançant un fòrum de discussió.	Professors i estudiants a partir de la ESO.	- Construir una estructura de discurs per solucionar problemes.	El professor/instructor especifica els missatges i les relacions entre aquests. Es segueix una estructura d’argumentació com la de Toulmin on els estudiants introdueixen declaracions. Hi ha un fòrum de discussió.
SENSEMAKER
Entorn d’aprenentatge científic en línia i gratuït integrat dins de l’entorn d’integració del coneixement exposat per WISE.	Als estudiants des de 4t. de primària fins als estudiants d’ESO.	- Promoure la teorització dels estudiants, per tal de fomentar la coordinació teoria-proves. - Exposar el pensament de manera visible durant els debats.	Les proves s’agrupen en categories i els arguments científics associats a un projecte. Hi ha punts de proves que representen parts individuals on s’exposen marcs que corresponen a categories conceptuals per a les proves.
BELDEVERE
Entorn perquè els estudiants puguin desenvolupar el seu argument i solucionar conjuntament un problema.	Estudiants universitaris.	- Organitzar, exposar i enregistrar el procés d’argumentació.	S’estructura en 4 articulacions de converses predefinides: “hipòtesi”, “dades”, “principis” i “no especificades”, i tres enllaços “a favor”, “en contra” i “i”. Els comentaris han d’anar enllaçats a un altre ja existent.
CONVINCE ME
Programa per recolzar el desenvolupament de l’argumentació i la revisió. Ofereix feedback.	Estudiants universitaris.	- Articular creences sobre una controvèrsia. / - Categoritzar creences. / - Connectar creences per recolzar o refusar una tesi. / - Oferir valoracions. /  - Efectuar una simulació de connexions que aporti feedback.	Es raonen diverses situacions socials mitjançant arguments consistents (explicacions i contradiccions) segons les creences.
AXON IDEA PROCESSOR
Entorn per visualitzar idees en 3D. És un gran espai de treball amb múltiples nivells, el qual permet visualitzar una major quantitat d’informació i construir models més complexos.	Estudiants, professors, etc. Usuaris que vulguin representar idees.	- Processar i representar idees. - Establir relacions entre la informació i/o idees i organitzar-la seqüencialment.	Es representa una idea i a partir de diverses funcionalitats de l’eina es permet crear vincles i enllaços per establir relacions i agrupacions. La informació pot estar organitzada en arbres i branques. Conté una llista de verificacions i preguntes i un analitzador i generador. Finestra d’hipertext i arquitectura oberta.
INSPIRATION
És un altre programa per crear mapes conceptuals.	Estudiants, professors, etc. Usuaris que vulguin representar informacions en forma de mapa conceptual i de manera gràfica.	- Expressar gràficament un concepte. - Assimilar ràpidament un conjunt d’idees.	És un programa d’utilització molt senzilla. Disposa duna gran quantitat de gràfics predissenyats com quadre, fletxes, etc. Orientats a facilitar la comprensió de l’exposició explicativa. Conté una biblioteca amb exemples pràctics d’esquemes ordenats per categories.