REFLEXIÓ/CONCLUSIONS SOBRE EL PROPI CANVI CONCEPTUAL

Al llarg del procés d'elaboració del mapa conceptual, vam haver d'anar anotant en un arxiu tots els nous conceptes que anàvem aprenent, així com les noves relacions i manera d'entendre la complexa relació entre CIÈNCIA, TECNOLOGIA, SOCIETAT i EDUCACIÓ. Posteriorment havíem de realitzar una síntesi amb les impressions i reflexions mitjançant l'estructura argumentativa i explicar i representar les diferències entre els mapes.

Tot seguit us exposo una petita part de la reflexió i conclusions, ja que és molt extensa.

Fins que no hem iniciat la PAC 1 no m’havia plantejat la complexa relació que s’estableix entre ciència, tecnologia i societat. El canvi conceptual es va iniciar des d’aquest primer moment, ja que si que tenia constància que aquests tres conceptes s’interrelacionaven, però mai havia estudiat d’una manera tan profunda les seves relacions.

Tenia la idea que la ciència és la disciplina que crea coneixement i que aquest s’aplica en la tecnologia. Per tant, la tecnologia l’entenia com el conjunt de recursos tecnològics capaços d’aplicar els coneixements produïts per la ciència. He reestructurat totalment aquesta idea, ja que no hem d’entendre aquesta relació com a unidireccional, de la ciència cap a la tecnologia, sinó com a bidireccional, ja que aquests dos conceptes es complementen i en algunes ocasions un succeeix a l’altre i a l’inrevés. Un exemple d’aquest fet i que va ajudar a canviar la concepció unidireccional va ser l’invent del telescopi: un objecte tecnològic és capaç de generar ciència. Per tant, he ampliat les relacions que s’estableixen entre el concepte de ciència i tecnologia, ja que la tecnologia no la podem considerar simplement ciència aplicada, ni la ciència la podem considerar com una disciplina que depèn exclusivament de la tecnologia per avançar.

Històricament, s’ha cregut que no era aconsellable que la societat pogués influir en la ciència. Tal i com es va demostrar als anys setanta, no tenim perquè separar aquests dos conceptes, ja que com bé s’apunta des de la “Sociologia del coneixement científic”, el coneixement científic és un producte social. Amb l’elaboració d’aquesta PAC he reafirmat aquesta idea, ja que és innegable que la societat produeix coneixement científic per avançar en molts àmbits. Tot i això, penso que no vaig saber plasmar correctament aquesta interrelació en el mapa sobre els coneixements previs, ja que el terme societat el vaig posar a una altre nivell diferenciat del de ciència i tecnologia, donant així per fet que la societat s’enriqueix d’aquests, però que no els influència.

Prenent ara com a referència la relació entre tecnologia i societat. M’he adonat que en el meu mapa conceptual sobre els coneixements previs vaig caure en el determinisme social, ja que vaig fer una relació entre aquests dos concepte donant per suposat que la tecnologia és una resposta a les necessitats socials. La veritat, és que no era gaire conscient que aquest tema pogués generar determinismes, tot i que tenint ara la informació necessària em sembla lògic que hagin pogut sorgir. Gràcies al debat i a l’estudi dels documents he reorganitzat totalment aquesta relació, ja que no podem considerar la tecnologia i la societat com dos esferes totalment independents, perquè no ens poden explicar les múltiples interaccions que es desenvolupen entre elles. Per tant, he ampliat totalment la meva visió sobre aquesta relació gràcies a la perspectiva del “Teixit sense costures”. És totalment lògic que la tecnologia no només satisfaci necessitats tècniques, sinó que també ha de tenir en compte el context social, econòmic, polític i científic.

He reorganitzat totalment la meva idea sobre la relació entre aquests tres conceptes, ja que en el primer mapa conceptual vaig exposar que la ciència i la tecnologia produeixen canvis social i donen resposta a les necessitats de la societat. M’he adonat que les relacions entre els conceptes de ciència, societat i tecnologia són molt més complicades, però el que si tinc clar és que entre ells existeix una interrelació que fa que s’influenciïn els uns dels altres. Per tant, reafirmo la meva resposta a la primera pregunta del qüestionari breu de l’avaluació inicial, argumentant que si, que el progrés en el coneixements tecnològic i científic determina el progrés econòmic i social.

[...]

A mode de conclusió i atenent tot els canvis conceptuals que he anat expressant al llarg d’aquesta síntesi, cal dir que he reestructurat, reorganitzat i ampliat totes les relacions que s’estableixen entre ciència, societat i tecnologia, així com totes les seves implicacions dins l’àmbit educatiu. Ara entenc que la ciència i la tecnologia estan integrades dins d’un context sociocultural determinat, i com a tal s’entrellacen i es necessiten tot formant una sèrie de relacions indestructibles, que originen en l’àmbit educatiu una revolució amb la utilització de les TIC per fer competents als alumnes dins de la societat de la informació. Per tant, reafirmo el meu acord amb la frase expressada en el qüestionari breu de l’avaluació inicial: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".